Millet, el de les mans llargues

No hi ha dia que passi que no aparegui un nou capítol del culebró Palau de la Música. Primer ens diuen que es fa un escorcoll al Palau perquè hi ha "certes" irregularitats en els comptes. A partir d'aquí, el degoteig d'informacions ha sigut constant, sobretot aquest mes de setembre. Vam començar parlant d'uns 3 milions d'Euros de desfalc, i ara ja estem parlant de 12 milions. Però el rebombori noticiari s'ha produït sobretot a partir de la carta de confessió de Millet, el de les mans llargues, (no hem d'oblidar que aquesta confessió es produeix 2 mesos després del sorgiment de la notícia). En aquesta carta, Millet, el de les mans llargues, s'inculpa dels fets, alhora que aprofita per escampar una mica de "merda" sobre els altres (exceptuant la seva família, tot i que són membres de la junta del Palau). Un altre dia ens assebentem del passat de Millet, el de les mans llargues, per cert, una mica tèrbol i dretós. En un altre capítol, ens expliquen que les diferents administracions catalanes amb relacions amb el Palau (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) podrien estar al corrent d'aquestes irregularitats econòmiques. També hem sabut que una de les auditories (poc eficents totes, la veritat) la va dur a terme la parella de la filla de l'administrador del Palau (aquesta amb càrrecs dins el Palau, també).

Després d'aquest repàs molt ràpid i superficial, jo dubto que Millet, el de les mans llargues, acabi ingressant a presó. De moment ha tornat 1'8 milions que tenia guardadets a la caixa forta de casa seva. Ha fet una confessió, i a més, ha embolicat una mica més la troca (per si ja no ho estava prou). Per tot això, i sabent l'edat de Millet, el de les mans llargues, i sabent com funciona la justícia en aquest país, el lladre del Palau no anirà a la presó. Jo tenia un professor que ens deia que si havíem de robar, que no robéssim un xoriço, que ens posarien a la presó, que era millor robar un banc. Millet, el de les mans llargues, no sé si també s'haurà atrevit a robar als bancs, però el que si que ha fet ha estat robar a tots els ciutadans d'aquest país. Diuen que "hacienda somos todos", però només paguen alguns. Hi ha comptes que els funcionaris d'Hisenda tenen prohibits d'investigar, com els dels alts càrrecs polítics, personatges influents, famosos, etc. Si aquests paguéssin pel que tenen, la resta no hauríem de pagar pel que no tenim, i l'economia del país potser funcionaria de manera més eficient. La justícia és igual per tothom? Desgraciadament no és així.

Hi havia una vegada...

...un bloc de pisos situat al Carrer Espa Nº 51 on hi vivien 17 veïns. Cada veí tenia adjudicada una planta de l'edifici. Les desavinences a la comunitat eren freqüents. Hi havia certs veïns que no eren ben rebuts, com l'Euska, que vivia a la quarta planta, o la Cata, que vivia al primer pis, ja que tenien una història familiar molt complexa, i a més, parlaven llengües diferents.

Molts dels problemes de la convivència venien pel repartiment del fons comú de la comunitat, ja que hi havia veïns que pagaven més quantitat de diners dels que rebien, i n'hi havia que rebien molt més a canvi de la misèria que pagaven. L'Euska i la Cata sovint s'ajudaven mútuament amb els seus problemes amb els veïns, però no amb el tema econòmic, ja que l'Euska va saber imposar les seves pròpies normes.

Un bon dia, la Cata ja en va tenir prou, i va voler reclamar el que li pertocava. Durant molts anys havia patit la falta de diners: li faltaven treballadors, s'havia de reformar la instal·lació elèctrica, i canviar el mobiliari (la família havia augmentat). Això va portar un seguit de discussions entre el president de la comunitat (que vivia al pis Mad, situat al número 8) i els caps de família de la Cata.

Avui en dia encara no s'ha solucionat l'assumpte, i això ha creat desavinences entre els veïns; hi ha moltes xafarderies, i es diuen disbarats de la Cata, com per exemple que han prohibit parlar castellà als membres de la seva família, que tenen un cap de família extremista per la banda esquerra, etc, etc, etc.

Ja us ho podeu imaginar, hi ha qui està condemnat a ser el dolent del conte només per defensar els seus drets com a veí. Hi ha familiars que veuen que això no va enlloc i que potser seria l'hora de començar de nou en un edifici propi. Aquesta idea no és ben rebuda per la resta de pisos, perquè poden portar el ritme de vida que porten gràcies al repartiment de diners que reben, però no fan el mínim esforç per fer sentir bé la Cata en la comunitat.

Feliç diada. Visca Catalunya lliure!

L'habitació de Verònica

Aquest post és per fer-vos una recomanació. Es tracta de que aneu al teatre a veure L'habitació de Verònica, un thriller en directe. Està protagonitzada per 4 actors: Lluís Soler, Mercè Montalà, Miquel Sitjar i Sílvia Marty. Tots ho fan molt i molt bé (especialment les noies, ja que, potser, tenen un paper més ampli). No us puc dir gaire cosa de la trama, simplement que parteix d'un matrimoni que troben una noia que s'assembla a la Verònica, una noia que havia estat tancada en una habitació durant anys.

No puc dir res més, s'ha d'anar a veure-la.

És temps d'estiu

Què és per a vosaltres l'estiu?

La majoria associem estiu amb vacances, però l'estiu és més que un viatget o un temps de descans. L'estiu és la calor. És la platja i el mar. És els dies llargs. És el verd de les muntanyes. És el fred dels aires acondicionats. És un viatge. És l'escalfor del sol. És la terrassa i el xiringuito. És la cerveseta. És enganxar-se a un llibre. És una cançó. És la migdiada. És una dutxa d'aigua freda. És el carrer. És les faldilles curtes. És trencar la rutina. És una festa. És la síndria i el meló. És les tovalloles al balcó. És les festes majors. . . . . . .

L'estiu és moltes coses. Aprofiteu-lo, passeu-vos-ho bé!

No tots el guanyadors acaben guanyant

Per què els seguidors de la Penya estem cada vegada més decebuts amb el "nen"? Doncs molt senzill: perquè cada vegada que el sentim fer una declaració ho espatlla més. En Ricky ja va començar malament posant una demanda al club perquè rebaixés la seva clàusula de rescisió. Quan la va signar li va semblar prou bé. Després li va caure una galleda d'aigua freda quan va sortir el número 5 del draft de la NBA (suposo que s'esperava sortir el 3 o el 4).

Però el que ens ha sabut més greu han estat les seves últimes paraules. Em sembla que no està bé dir al club que t'ha format que no és guanyador, i que no et vol a les seves files. D'aquesta manera no et volem. Així no, Ricky. Les coses s'han de fer ben fetes. S'ha de parlar clar. I sobretot, amb coherència. Ets bo, però no a qualsevol preu. La Penya no pot competir amb els grans pressupostos del Madrid, el Barça, o el Tau. El que fa la Penya és formar jufadors de bàsquet que després són fitxats per altres equips (suposo que els guanyadors que diu en Ricky, els mateixos que ja s'han organitzat una Euroleage a la seva manera per tenir-hi una plaça assegurada sense haver fet mèrits). No trobo malament que els jugadors marxin a un equip que els paga 2, 3, 4 o 5 vegades més (qui no ho faria?). Però estaria bé instaurar alguns drets de formació, per les molèsties...

Ha nascut una nova humorista!

Encara ric ara! Des que vaig sentir les paraules d'Esperanza Aguirre no he pogut parar de riure. Ahir la presidenta de la Comunitat de Madrid va fer el ridícul. Com ha pogut dir que Madrid és una comunitat bilingüe? Segons ella, Madrid té moltes despeses en enviar els professors d'anglès al Regne Unit perquè transmetin el que han après als seus alumnes madrilenys.

En primer lloc, no crec que sigui gaire adequat qualificar Madrid com a bilingüe, ja que l'idioma que és parla allà és el castellà. Potser hauria de repassar la definició de societat bilingüe; segons l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), bilingüe és allò relatiu o pertanyent al bilingüisme. Per aclarir-ho una mica més, bilingüisme és la coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. Sabent això i sabent el nivell d'anglès que existeix a Espanya (Madrid inclòs), jo no m'atreviria a dir que la Comunitat de Madrid és bilingüe, ja que no veig per enlloc la coexistència del castellà i l'anglès. En segon lloc, molt malament ho deuen fer els professors d'anglès que hagin d'anar a un altre país a reciclar el seu idioma cada estiu. I per últim, em sembla molt gros comparar l'ús del català a Catalunya (que a alguns ja ens agradaria que fós més del que és) amb l'ús de l'anglès a Madrid, ja que jo sàpiga és una llengua estrangera (això va pels patriòtics com l'Aguirre).

Ara bé, vaig trobar a faltar el seu discurs de sempre, que a Catalunya es minoritza el castellà. Els que afirmen això no deuen venir gaire per Catalunya, ja que és fàcil adonar-se tot passejant o prenent-se un cafè, que la llengua habitual és el castellà. Qui no ha anat a comprar en una botiga on li han demanat: háblame en castellano, o qui no ha demanat un cafè amb llet i li han dit: no le entiendo, o qui no sap d'algú que porta més de 50 anys a Catalunya sense saber dir bon dia? Però l'experiència més xocant que tinc en aquest aspecte és quan em van demanar que traduís el nom de Pompeu Fabra al castellà. Aquí vaig saber que hem de lluitar pel català.

I això què vol dir?

Ara resulta que s'ha arribat a l'acord de finançament que tots els catalans haurien de desitjar, però... és bo arribar a un acord sense xifres? Particularment, penso que tant de soroll per no donar números és una fugida endavant, un pedaç. Tot i que no s'ha parlat de quants euros pertoquen a Catalunya, serem criticats. El que no entenc, però, és perquè des d'Espanya no es critica a Navarra o al País Basc pel seu règim foral, i en canvi Catalunya és l'enemic a batre perquè reclama uns pocs euros dels que li pertoquen. Si repassem una mica les balances fiscals, ens adonarem de seguida que catalunya paga més del que rep, i això que compta amb algunes competències exclusives, com són el cos dels Mossos d'Esquadra i Presons.

Puc entendre que el PSC estigui feliç per haver aconseguit aquest meravellós finançament que diuen que ens espera. També puc entendre que CIU no el recolzi en aplicació de la seva política d'oposició, el no perquè si. El que no entenc és com ERC no ha exigit més en aquest aspecte; una bona xifra per exemple.

Per mi no és un gran dia, perquè no considero que s'hagi fet cap pas endavant. Només s'ha complert una simple formalitat; ara bé, tampoc calia, Zapatero ja ens tenia acostumats a incomplir les seves promeses.

Segur que contiunarà...