Per què els seguidors de la Penya estem cada vegada més decebuts amb el "nen"? Doncs molt senzill: perquè cada vegada que el sentim fer una declaració ho espatlla més. En Ricky ja va començar malament posant una demanda al club perquè rebaixés la seva clàusula de rescisió. Quan la va signar li va semblar prou bé. Després li va caure una galleda d'aigua freda quan va sortir el número 5 del draft de la NBA (suposo que s'esperava sortir el 3 o el 4).
Però el que ens ha sabut més greu han estat les seves últimes paraules. Em sembla que no està bé dir al club que t'ha format que no és guanyador, i que no et vol a les seves files. D'aquesta manera no et volem. Així no, Ricky. Les coses s'han de fer ben fetes. S'ha de parlar clar. I sobretot, amb coherència. Ets bo, però no a qualsevol preu. La Penya no pot competir amb els grans pressupostos del Madrid, el Barça, o el Tau. El que fa la Penya és formar jufadors de bàsquet que després són fitxats per altres equips (suposo que els guanyadors que diu en Ricky, els mateixos que ja s'han organitzat una Euroleage a la seva manera per tenir-hi una plaça assegurada sense haver fet mèrits). No trobo malament que els jugadors marxin a un equip que els paga 2, 3, 4 o 5 vegades més (qui no ho faria?). Però estaria bé instaurar alguns drets de formació, per les molèsties...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada