dilluns, 13 de juliol del 2009

I això què vol dir?

Ara resulta que s'ha arribat a l'acord de finançament que tots els catalans haurien de desitjar, però... és bo arribar a un acord sense xifres? Particularment, penso que tant de soroll per no donar números és una fugida endavant, un pedaç. Tot i que no s'ha parlat de quants euros pertoquen a Catalunya, serem criticats. El que no entenc, però, és perquè des d'Espanya no es critica a Navarra o al País Basc pel seu règim foral, i en canvi Catalunya és l'enemic a batre perquè reclama uns pocs euros dels que li pertoquen. Si repassem una mica les balances fiscals, ens adonarem de seguida que catalunya paga més del que rep, i això que compta amb algunes competències exclusives, com són el cos dels Mossos d'Esquadra i Presons.

Puc entendre que el PSC estigui feliç per haver aconseguit aquest meravellós finançament que diuen que ens espera. També puc entendre que CIU no el recolzi en aplicació de la seva política d'oposició, el no perquè si. El que no entenc és com ERC no ha exigit més en aquest aspecte; una bona xifra per exemple.

Per mi no és un gran dia, perquè no considero que s'hagi fet cap pas endavant. Només s'ha complert una simple formalitat; ara bé, tampoc calia, Zapatero ja ens tenia acostumats a incomplir les seves promeses.

Segur que contiunarà...