...un bloc de pisos situat al Carrer Espa Nº 51 on hi vivien 17 veïns. Cada veí tenia adjudicada una planta de l'edifici. Les desavinences a la comunitat eren freqüents. Hi havia certs veïns que no eren ben rebuts, com l'Euska, que vivia a la quarta planta, o la Cata, que vivia al primer pis, ja que tenien una història familiar molt complexa, i a més, parlaven llengües diferents.
Molts dels problemes de la convivència venien pel repartiment del fons comú de la comunitat, ja que hi havia veïns que pagaven més quantitat de diners dels que rebien, i n'hi havia que rebien molt més a canvi de la misèria que pagaven. L'Euska i la Cata sovint s'ajudaven mútuament amb els seus problemes amb els veïns, però no amb el tema econòmic, ja que l'Euska va saber imposar les seves pròpies normes.
Un bon dia, la Cata ja en va tenir prou, i va voler reclamar el que li pertocava. Durant molts anys havia patit la falta de diners: li faltaven treballadors, s'havia de reformar la instal·lació elèctrica, i canviar el mobiliari (la família havia augmentat). Això va portar un seguit de discussions entre el president de la comunitat (que vivia al pis Mad, situat al número 8) i els caps de família de la Cata.
Avui en dia encara no s'ha solucionat l'assumpte, i això ha creat desavinences entre els veïns; hi ha moltes xafarderies, i es diuen disbarats de la Cata, com per exemple que han prohibit parlar castellà als membres de la seva família, que tenen un cap de família extremista per la banda esquerra, etc, etc, etc.
Ja us ho podeu imaginar, hi ha qui està condemnat a ser el dolent del conte només per defensar els seus drets com a veí. Hi ha familiars que veuen que això no va enlloc i que potser seria l'hora de començar de nou en un edifici propi. Aquesta idea no és ben rebuda per la resta de pisos, perquè poden portar el ritme de vida que porten gràcies al repartiment de diners que reben, però no fan el mínim esforç per fer sentir bé la Cata en la comunitat.
Molts dels problemes de la convivència venien pel repartiment del fons comú de la comunitat, ja que hi havia veïns que pagaven més quantitat de diners dels que rebien, i n'hi havia que rebien molt més a canvi de la misèria que pagaven. L'Euska i la Cata sovint s'ajudaven mútuament amb els seus problemes amb els veïns, però no amb el tema econòmic, ja que l'Euska va saber imposar les seves pròpies normes.
Un bon dia, la Cata ja en va tenir prou, i va voler reclamar el que li pertocava. Durant molts anys havia patit la falta de diners: li faltaven treballadors, s'havia de reformar la instal·lació elèctrica, i canviar el mobiliari (la família havia augmentat). Això va portar un seguit de discussions entre el president de la comunitat (que vivia al pis Mad, situat al número 8) i els caps de família de la Cata.
Avui en dia encara no s'ha solucionat l'assumpte, i això ha creat desavinences entre els veïns; hi ha moltes xafarderies, i es diuen disbarats de la Cata, com per exemple que han prohibit parlar castellà als membres de la seva família, que tenen un cap de família extremista per la banda esquerra, etc, etc, etc.
Ja us ho podeu imaginar, hi ha qui està condemnat a ser el dolent del conte només per defensar els seus drets com a veí. Hi ha familiars que veuen que això no va enlloc i que potser seria l'hora de començar de nou en un edifici propi. Aquesta idea no és ben rebuda per la resta de pisos, perquè poden portar el ritme de vida que porten gràcies al repartiment de diners que reben, però no fan el mínim esforç per fer sentir bé la Cata en la comunitat.
Feliç diada. Visca Catalunya lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada