M'encanta Catalunya!

La veritat, fa molts i molts dies que no escric. L'altre dia m'ho va recordar el meu pare i m'he animat, sobretot després d'haver fet uns dies de vacances. Ara ja tinc les piles noves! He tingut un any molt estressat, però algun dia espero rebre'n els fruits.

 

Com us deia, he estat uns dies de relax i he aprofitat per fer una mica de turisme per Catalunya. És genial poder marxar fora del teu país per aprendre d'altres cultures (a mi m'encanta viatjar), però sovint oblidem que tenim un país espectacular, i també està bé poder-ho combinar. Tenim mar, muntanyes i rius, planes i valls, fred i calor, tempestes i sol, vent i calma. Tenim cultura, oci, gastronomia. Ens sobren els paisatges meravellosos. He passat uns dies de vacances genials amb la meva parella.

 

Primer vam anar a la cabana cargolet, a Sant Hilari Sacalm (www.cabanesalsarbres.com). Aquest any el meu xicot ha fet 30 anys i vaig buscar un regal diferent i original. Vaig pensar que li encantaria passar un dia dalt d'una cabana penjada en un arbre enmig del Montseny. La veritat és que és molt recomanable si us agrada la natura i els concerts d'ocells a tot volum. Vaig encertar amb el regal.

 

Després vam anar a Ribes de Freser. Vam estar molt bé a l'Hotel Resguard dels Vents (www.hotelresguard.com). Unes vistes fantàstiques i molta tranquil·litat. També vam aprofitar per passar un dia a Vall de Núria i fer alguns camins de passeig (i no tant passeig). Vam fer una excursió a cavall amb la Hípica El Pas de Nevà (http://www.vallderibes.cat/index.php/ca/activitats/empreses-dactivitats/516-hipica-el-pas.html) i una altra excursió en 4x4 amb en Gil de Racons Aventura (www.raconsaventura.com).

 

També vam passar un dia a Can Cuch a Cànoves (www.cancuch.com). També molt tranquil i unes vistes espectaculars. Vam aprofitar per fer un passeig d'uns 50 minuts pel bosc del Montseny per anar a veure un castanyer centenari.

 

Com ja us vaig dir en algun post anterior, estic una mica enganxada a l'Instagram. Si voleu veure algunes de les fotografies el meu usuari d'Instagram és @nurias, però el millor és viure-ho!

Apatia general

Es veu a la cara de la gent. Estem desanimats. I no m'estranya! Hi ha gent que ha deixat de mirar les notícies. Tot són primes de risc, crisi, corrupció, rescats, retallades, robatoris, ... No anem bé. I és una pena, però no tenim expectatives. Jo tenia un professor d'economia que sempre ens deia: "l'economia depèn de les expectatives". A tothom li sona allò de pensa en positiu, oi? Mira que ho intentem, però tot són pals a les rodes.

Tots els experts economistes coincideixen en que cal reactivar el consum. Si, si. Mentre l'atur continuï pujant al ritme que ho fan els impostos ho tenim magre. I a sobre els nostres representants no són capaços de posar-se d'acord per un pacte fiscal (si, un acord de mínims, però fins que no aconseguim la independència és el que ens queda). Una altra solució és la insubmissió fiscal de tots els catalans; potser si deixessin de rebre els nostres diners ens veurien d'una altra manera. 

Aquests darrers dies estem recordant els bons moments que vam viure a les olimpíades de Barcelona '92. Com es pot recuperar aquell optimisme? La gent era feliç. Tot i la situació que vivim actualment, encara hi ha qui s'engresca a iniciar nous projectes. Això és bo. Però hi ha molta gent que ho està passant molt malament. Esperem que d'aquí poc poguem mirar enrerre i somriure.

Generació digital

Avui ho he estat comptant...gairebé 6 mesos sense escriure res!  La veritat és que em passen els dies volant. No me n'adono que vaig passant de dilluns en dilluns, i suma dies, i suma setmanes, i mesos, buf!

Fa uns mesos, en una de les classes del màster, em vaig adonar que tinc: un compte a Facebook, un altre a Twitter, també un al LinkedIn, i un blog. A més de 2 comptes de correu personal, un munt d'aplicacions al mòbil, i que a la feina em passo el dia davant de l'ordinador. Els pares de la nostra generació es posen les mans al cap. Diuen que tanta tecnologia no és bona. Jo penso que s'ha de saber trobar l'equilibri en què aquestes tecnologies et permetin fer-te la vida més fàcil sense complicar-te-la més.

Avui en dia està comprovat que si no estàs a internet no ets ningú, i cal aprofitar els avantatges que això et dóna. Sino mireu com creixen els moviments ciutadans com el ja famosíssim #novullpagar. Tot s'accelera molt més, les notícies van a més velocitat de la que podem controlar. A través de les "piulades" al Twitter tots som informadors de primera mà, amb imatge inclosa i al moment.

Ara bé, hem de pensar que aviat no podrem seguir el ritme de les generacions que pugen. El meu nebot que fa P3, un dia va agafar la meva càmera de fer fotos (la típica digital de butxaca) i va començar a moure el dit per la pantalla. Pretenia passar les fotos arrossegant-les amb el dit com ho fa a l'I-Pod. Pobret...

Un 20-N diferent

Tornem a tenir eleccions. I aquesta vegada ja sabem els resultats abans d'anar a votar. Hi ha qui diu que no val la pena perdre un diumenge per anar a votar quan no hi ha res a fer. Jo no ho penso així. I no em canso de repetir-ho: si no vas a votar, després no et queixis. És veritat que a Espanya hi ha poc on escollir, o blau o vermell, perquè, el verd hi pinta poc. I els altres colorets són bastant insginificants. A Catalunya, però, tenim sort. I és que som més plurals. Tenim més colors, i per tant, som més amples de mires. Podem triar entre el verd, el taronja, el blau, el vermell, el groc, i entre d'altres que no tenen els colors tant interioritzats. Votar és la nostra oportunitat per dir alguna cosa (encara que amb veu baixa), però millor això que res, sobretot quan els nostres pares han estat tants anys sense poder-ho fer.

Aquesta campanya ha estat bastant poca cosa. Quatre flextes entre CIU, PSC-PSOE i PP pel tema de les retallades i sobre què s'ha de fer per sortir de la crisi. Mentre que la Chacón diu que si ens esforcem (més encara?) i ens ajudem de la justícia social, podrem sortir de la crisi, CIU ho arregla tot amb quatre senyeres i un pacte fiscal, i alhora, el PP no hi diu res. Fa un anunci baratet (sense so i en un principi unilingüe -després hi han afegit el català a última hora-) anunciant que crearan més llocs de treball. No ens diuen com (perquè és difícil descobrir la manera quan mig món està igual), però tampoc ho veuen necessari, els seus vots ja els tenen comptats.

En una altra línia més crítica hi trobem ERC (i Reagrupament i CatalunyaSi), que sembla que estan començant a entendre que per ser forts han d'anar units. S'han apoderat del missatge independentista i republicà (ja era hora). Han trobat un bon candidat que trenca amb tot allò anterior que ha portat el partit als seus nivells més baixos. Parla bé i és bo de reflexes. ICV també està en la banda crítica i apunten cap els bancs i els centres de poder (un projecte massa ambiciós tal i com està la situació) però disposats a fer feina a Madrid.

Vóta, és important.

Amb tisores de podar

El govern de la Generalitat sembla que hagi agafat gust a les tisorades. Primer van rebre els col·lectius sanitari i educatiu. Després hem anat avançant cap al funcionariat en general. Es veu que han pensat en retallar les pagues dobles. Bé, més que retallar han pensat en escapçar-les, i amb tisores de podar, ja que a Catalunya hi ha uns 300.000 funcionaris. Després de fer el gran anunci algú va pensar en les pròximes eleccions del 20-N i que això podria suposar perdre un gran nombre de vots i en principi s'han fet enrerre. M'agradarà veure què passarà l'any que ve.

Si volen escoltar-nos, els ciutadans tenim moltes idees. Si la Generalitat vol retallar despeses que comencin a mirar-se el melic. Menys guardaespatlles (no cal que els consellers vagin al gimnàs o al supermercat acompanyats pel cos de seguretat que paguem tots), menys vehicles oficials (molta gent agafem el transport públic per anar a treballar, encara que triguem hora i mitja i ens llevem a les 6 del matí), rebaixa dels sous milionaris (no cal, ni és lògic que el president de la Diputació de Barcelona cobri més que el President de la Generalitat).

Encara en tenim més d'idees, ara pel govern central. Eliminar els sous vitalicis dels ministres i presidents (si els treballadors canviem de feina no seguim cobrant de l'antiga feina), eliminar la partida destinada a la casa reial (no cal mantenir la immensa família amb els seus luxosos costums), retallar, però ben retallat el pressupost destinat en defensa (en el context actual, algú es creu que l'exèrcit espanyol té alguna cosa a fer en cas d'atac? fan riure), ...

Però crec que a tots ens aniria molt millor si no es tinguessin tants miraments amb les caixes i els bancs. És normal que una entitat com Catalunya Caixa, que no està en el seu millor moment que diguem, es dediqui a patrocinar equips de MotoGP, els seus directius tinguin sous milionaris o facin anuncis de dipòsits amb un 5% de remuneració? El que necessiten és més control i menys permissivitat. Si ara no haguessim d'abocar diners i diners a rescatar els bancs i caixes que han gestionat malament les seves entitats, potser tindriem diners per retallar les llistes d'espera als hospitals.

Jo submarino, tu submarines, ell submarina?

Quina feinada se'ns ha girat als catalans! El tema de l'inici del curs: la immersió lingüística. Quin daltabaix s'ha muntat per 3 famílies que han demanat escolaritzar els seus fills en castellà. Abans d'emetre una sentència, el TSJC s'hauria pogut fer algunes preguntes:

En quin idioma es parla al carrer? Castellà
En quin idioma es parla als patis de les escoles? Castellà
En quin idioma es parla als comerços/restaurants? Castellà

etc, etc, etc

Si no preservem una mica la nostra llengua malament anirem. Si el català no s'enseya a les escoles anem arreglats! Els estudiants entren a la universitat sense escriure correctament el català (i representa que tenen el nivell C!). No conec ningú que visqui a Catalunya i no sàpiga parlar el castellà, però conec moltíssima gent que viu a Catalunya i no sap parlar el català. És normal que sigui més fàcil estudiar català en una universitat europea que espanyola? A mi no m'ho sembla.

Està demostrat que parlar més d'una llengua augmenta l'atenció, i com més atenció es para a les coses millor, més s'assimilen els coneixements. Què volen, tornar a separar els estudiants en grups de catalans i castellans? Això no va funcionar. Què volen, estudis en castellà? Això no va fer desaparèixer la nostra llengua. Què volen, dividir la societat catalana? S'ha d'intentar que no passi.

Com va dir Màrius Serra al seu discurs de l'11 de setembre, Visca el submarinisme!

I visca el català!

Renovar-se o morir

Uf! Fa un munt de temps que no escric res. La veritat és que tinc el bloc una mica abandonadet. Treballo tot el dia amb l'ordinador i quan arribo a casa no em queden ganes per disfrutar del meu ordinador personal.

En uns dies canviaré algunes coses. Més que res l'actualitzaré una mica, que ja toca!

Bona nit!