Es veu a la cara de la gent. Estem desanimats. I no m'estranya! Hi ha gent que ha deixat de mirar les notícies. Tot són primes de risc, crisi, corrupció, rescats, retallades, robatoris, ... No anem bé. I és una pena, però no tenim expectatives. Jo tenia un professor d'economia que sempre ens deia: "l'economia depèn de les expectatives". A tothom li sona allò de pensa en positiu, oi? Mira que ho intentem, però tot són pals a les rodes.
Tots els experts economistes coincideixen en que cal reactivar el consum. Si, si. Mentre l'atur continuï pujant al ritme que ho fan els impostos ho tenim magre. I a sobre els nostres representants no són capaços de posar-se d'acord per un pacte fiscal (si, un acord de mínims, però fins que no aconseguim la independència és el que ens queda). Una altra solució és la insubmissió fiscal de tots els catalans; potser si deixessin de rebre els nostres diners ens veurien d'una altra manera.
Aquests darrers dies estem recordant els bons moments que vam viure a les olimpíades de Barcelona '92. Com es pot recuperar aquell optimisme? La gent era feliç. Tot i la situació que vivim actualment, encara hi ha qui s'engresca a iniciar nous projectes. Això és bo. Però hi ha molta gent que ho està passant molt malament. Esperem que d'aquí poc poguem mirar enrerre i somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada