Un 20-N diferent

Tornem a tenir eleccions. I aquesta vegada ja sabem els resultats abans d'anar a votar. Hi ha qui diu que no val la pena perdre un diumenge per anar a votar quan no hi ha res a fer. Jo no ho penso així. I no em canso de repetir-ho: si no vas a votar, després no et queixis. És veritat que a Espanya hi ha poc on escollir, o blau o vermell, perquè, el verd hi pinta poc. I els altres colorets són bastant insginificants. A Catalunya, però, tenim sort. I és que som més plurals. Tenim més colors, i per tant, som més amples de mires. Podem triar entre el verd, el taronja, el blau, el vermell, el groc, i entre d'altres que no tenen els colors tant interioritzats. Votar és la nostra oportunitat per dir alguna cosa (encara que amb veu baixa), però millor això que res, sobretot quan els nostres pares han estat tants anys sense poder-ho fer.

Aquesta campanya ha estat bastant poca cosa. Quatre flextes entre CIU, PSC-PSOE i PP pel tema de les retallades i sobre què s'ha de fer per sortir de la crisi. Mentre que la Chacón diu que si ens esforcem (més encara?) i ens ajudem de la justícia social, podrem sortir de la crisi, CIU ho arregla tot amb quatre senyeres i un pacte fiscal, i alhora, el PP no hi diu res. Fa un anunci baratet (sense so i en un principi unilingüe -després hi han afegit el català a última hora-) anunciant que crearan més llocs de treball. No ens diuen com (perquè és difícil descobrir la manera quan mig món està igual), però tampoc ho veuen necessari, els seus vots ja els tenen comptats.

En una altra línia més crítica hi trobem ERC (i Reagrupament i CatalunyaSi), que sembla que estan començant a entendre que per ser forts han d'anar units. S'han apoderat del missatge independentista i republicà (ja era hora). Han trobat un bon candidat que trenca amb tot allò anterior que ha portat el partit als seus nivells més baixos. Parla bé i és bo de reflexes. ICV també està en la banda crítica i apunten cap els bancs i els centres de poder (un projecte massa ambiciós tal i com està la situació) però disposats a fer feina a Madrid.

Vóta, és important.