El lloc no és molt gran, i com que hi tantes taules i cadires no estas massa ample, però és agradable. Les parets estan decorades amb obres d'art que van canviant (pintures i fotografies).
Després de dinar vam sortir a fer un volt i el carrer estava ple de turistes, però també de gent com nosaltres que de tant en tan ens deixem perdre per aquests carrerets que té Barcelona per descobrir llocs nous (encara que sempre hagin estat allà). Sovint anem a voltar pel món per veure coses fabuloses i ens oblidem que n'estem envoltats.
Caminant caminant, vam anar a parar al Carrer d'En Xuclà, i vam passar per davant de la Granja M. Viader. Aquest raconet de Barcelona el vaig descobrir gràcies a la meva tieta Rosa, que un dia m'hi va portar a berenar. És un lloc amb molt d'encant, petit i acollidor, que et transporta a èpoques passades.
Tanta història ha fet que avui dia sigui una xocolateria reconeguda internacionalment, tenint un espai dins les principals guies turístiques de Barcelona. Sovint has d'esperar per tenir taula, però està molt ben organitzat i no has de patir per quedar-te sense berenar.
A més de servir menjar, també hi ha un petit mostrador amb un munt de productes artesans per comprar: nata, iogurts, pastissos, embotits, conserves, etc. A més, també tenen productes aptes per celíacs. Tot està molt bo. El seu producte estrella, la xocolata, però quan hi vas no saps què triar.
Podeu visitar la seva web per fer-vos-en una idea: www.granjaviader.cat
2 comentaris:
M'encanta! El guixot ja el conec, pero i a berenar a la granja quan?
Jajaja! Doncs abans que marxis a Mali!
Publica un comentari a l'entrada