No tots el guanyadors acaben guanyant

Per què els seguidors de la Penya estem cada vegada més decebuts amb el "nen"? Doncs molt senzill: perquè cada vegada que el sentim fer una declaració ho espatlla més. En Ricky ja va començar malament posant una demanda al club perquè rebaixés la seva clàusula de rescisió. Quan la va signar li va semblar prou bé. Després li va caure una galleda d'aigua freda quan va sortir el número 5 del draft de la NBA (suposo que s'esperava sortir el 3 o el 4).

Però el que ens ha sabut més greu han estat les seves últimes paraules. Em sembla que no està bé dir al club que t'ha format que no és guanyador, i que no et vol a les seves files. D'aquesta manera no et volem. Així no, Ricky. Les coses s'han de fer ben fetes. S'ha de parlar clar. I sobretot, amb coherència. Ets bo, però no a qualsevol preu. La Penya no pot competir amb els grans pressupostos del Madrid, el Barça, o el Tau. El que fa la Penya és formar jufadors de bàsquet que després són fitxats per altres equips (suposo que els guanyadors que diu en Ricky, els mateixos que ja s'han organitzat una Euroleage a la seva manera per tenir-hi una plaça assegurada sense haver fet mèrits). No trobo malament que els jugadors marxin a un equip que els paga 2, 3, 4 o 5 vegades més (qui no ho faria?). Però estaria bé instaurar alguns drets de formació, per les molèsties...

Ha nascut una nova humorista!

Encara ric ara! Des que vaig sentir les paraules d'Esperanza Aguirre no he pogut parar de riure. Ahir la presidenta de la Comunitat de Madrid va fer el ridícul. Com ha pogut dir que Madrid és una comunitat bilingüe? Segons ella, Madrid té moltes despeses en enviar els professors d'anglès al Regne Unit perquè transmetin el que han après als seus alumnes madrilenys.

En primer lloc, no crec que sigui gaire adequat qualificar Madrid com a bilingüe, ja que l'idioma que és parla allà és el castellà. Potser hauria de repassar la definició de societat bilingüe; segons l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), bilingüe és allò relatiu o pertanyent al bilingüisme. Per aclarir-ho una mica més, bilingüisme és la coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. Sabent això i sabent el nivell d'anglès que existeix a Espanya (Madrid inclòs), jo no m'atreviria a dir que la Comunitat de Madrid és bilingüe, ja que no veig per enlloc la coexistència del castellà i l'anglès. En segon lloc, molt malament ho deuen fer els professors d'anglès que hagin d'anar a un altre país a reciclar el seu idioma cada estiu. I per últim, em sembla molt gros comparar l'ús del català a Catalunya (que a alguns ja ens agradaria que fós més del que és) amb l'ús de l'anglès a Madrid, ja que jo sàpiga és una llengua estrangera (això va pels patriòtics com l'Aguirre).

Ara bé, vaig trobar a faltar el seu discurs de sempre, que a Catalunya es minoritza el castellà. Els que afirmen això no deuen venir gaire per Catalunya, ja que és fàcil adonar-se tot passejant o prenent-se un cafè, que la llengua habitual és el castellà. Qui no ha anat a comprar en una botiga on li han demanat: háblame en castellano, o qui no ha demanat un cafè amb llet i li han dit: no le entiendo, o qui no sap d'algú que porta més de 50 anys a Catalunya sense saber dir bon dia? Però l'experiència més xocant que tinc en aquest aspecte és quan em van demanar que traduís el nom de Pompeu Fabra al castellà. Aquí vaig saber que hem de lluitar pel català.

I això què vol dir?

Ara resulta que s'ha arribat a l'acord de finançament que tots els catalans haurien de desitjar, però... és bo arribar a un acord sense xifres? Particularment, penso que tant de soroll per no donar números és una fugida endavant, un pedaç. Tot i que no s'ha parlat de quants euros pertoquen a Catalunya, serem criticats. El que no entenc, però, és perquè des d'Espanya no es critica a Navarra o al País Basc pel seu règim foral, i en canvi Catalunya és l'enemic a batre perquè reclama uns pocs euros dels que li pertoquen. Si repassem una mica les balances fiscals, ens adonarem de seguida que catalunya paga més del que rep, i això que compta amb algunes competències exclusives, com són el cos dels Mossos d'Esquadra i Presons.

Puc entendre que el PSC estigui feliç per haver aconseguit aquest meravellós finançament que diuen que ens espera. També puc entendre que CIU no el recolzi en aplicació de la seva política d'oposició, el no perquè si. El que no entenc és com ERC no ha exigit més en aquest aspecte; una bona xifra per exemple.

Per mi no és un gran dia, perquè no considero que s'hagi fet cap pas endavant. Només s'ha complert una simple formalitat; ara bé, tampoc calia, Zapatero ja ens tenia acostumats a incomplir les seves promeses.

Segur que contiunarà...

Tal dia com avui...

... de fa 40 anys, s'inaugurava la nostra estimada autopista de pagament (i encara seguim pagant!). Pel que es veu, no hi ha cap intenció de suprimir un peatge que està més que amortitzat (em sembla que després de 40 anys, el tram Barcelona-Mataró ja està més que pagat).

Mentrestant, els ciutadans i usuaris, continuem discutint quina solució volem: que desaparegui la N-II, que la C-32 sigui gratuïta, que canvïn el traçat de l'actual N-II, etc. En fi, que només ens posem d'acord en reivindicar unes infraestructures adequades als impostos que paguem.