I això què vol dir?

Ara resulta que s'ha arribat a l'acord de finançament que tots els catalans haurien de desitjar, però... és bo arribar a un acord sense xifres? Particularment, penso que tant de soroll per no donar números és una fugida endavant, un pedaç. Tot i que no s'ha parlat de quants euros pertoquen a Catalunya, serem criticats. El que no entenc, però, és perquè des d'Espanya no es critica a Navarra o al País Basc pel seu règim foral, i en canvi Catalunya és l'enemic a batre perquè reclama uns pocs euros dels que li pertoquen. Si repassem una mica les balances fiscals, ens adonarem de seguida que catalunya paga més del que rep, i això que compta amb algunes competències exclusives, com són el cos dels Mossos d'Esquadra i Presons.

Puc entendre que el PSC estigui feliç per haver aconseguit aquest meravellós finançament que diuen que ens espera. També puc entendre que CIU no el recolzi en aplicació de la seva política d'oposició, el no perquè si. El que no entenc és com ERC no ha exigit més en aquest aspecte; una bona xifra per exemple.

Per mi no és un gran dia, perquè no considero que s'hagi fet cap pas endavant. Només s'ha complert una simple formalitat; ara bé, tampoc calia, Zapatero ja ens tenia acostumats a incomplir les seves promeses.

Segur que contiunarà...

Tal dia com avui...

... de fa 40 anys, s'inaugurava la nostra estimada autopista de pagament (i encara seguim pagant!). Pel que es veu, no hi ha cap intenció de suprimir un peatge que està més que amortitzat (em sembla que després de 40 anys, el tram Barcelona-Mataró ja està més que pagat).

Mentrestant, els ciutadans i usuaris, continuem discutint quina solució volem: que desaparegui la N-II, que la C-32 sigui gratuïta, que canvïn el traçat de l'actual N-II, etc. En fi, que només ens posem d'acord en reivindicar unes infraestructures adequades als impostos que paguem.

Nit de Sant Joan!

Qüestió de límits

Aquests darrers dies hem vist com el Real Madrid, amb Florentino al capdavant, està inflant el mercat futbolístic. I per això, em faig algunes preguntes.

• Es pot permetre que un equip de futbol es gasti 160 milions d'euros per fitxar a només 2 jugadors?

• Per què Florentino s'alegra d'haver sigut el que ha pagat més per un jugador?

• Per què ens amenaça que encara li queden 150 milions d'euros més?

• Per què em semblen unes xifres desorbitades?

• Per què trobo que és immoral gastar aquests diners per un fitxatge quan es poden fer moltes altres coses i més profitoses per a la humanitat?

• Per què veig a venir que d'aquí uns anys el Real Madrid rebrà un altre favor tipus pelotazo?

Per tot això i moltes altres coses, els diners i el futbol haurien de tenir un límit. És insultant gastar-se aquestes quantitats de diners per fitxar jugadors de futbol quan el món està com està. Menys diners i més jugar a futbol!

Un dia de reflexió...

Demà anem a votar, i avui és el dia de reflexió. Jo he reflexionat i molt. He estat analitzantla campanya que han fet els partits polítics, i m'he adonat que la immensa majoria s'ha dedicat a atacar-se de la manera més cruel que han trobat. Han tingut feina a criticar-se més que no pas a endinsar-se en el tema: Europa. He sentit molt poques propostes en clau europea, i això no m'ha agradat.

Analitzem una mica la campanya a Catalunya:

PSC (Maria Badia):
La seva campanya ha estat enfocada a la participació (com venen fent últimament), al vot de la por: "No votar té conseqüències", "Ens trauran de la crisi els que ens hi van ficar?" etc. Durant la campanya s'han dedicat a barallar-se amb el PP.

http://www.youtube.com/watch?v=imTSnNPhCLc

-PP (Alejo Vidal-Quadras):
La campanya ha estat basada en la crítica constant al socialistes (fins i tot ratllant la mala educació i faltant el respecte). Només parlen de "soluciones" però, quines solucions? Ja saben que la crisi és global i que no només afecta Espanya?

http://www.youtube.com/watch?v=8BsoaWmMOnE

-CIU (Ramon Tremosa):
S'ha apuntat al "carro". Ha intentat fer una campanya agressiva i ha aprofitat per criticar el govern de la Generalitat.

http://www.youtube.com/watch?v=-nLE63EfLDY

-ERC (Oriol Junqueras):
És dels pocs candidats que hem vist apostar per una Europa diferent on Catalunya (i els països catalans) defensi el seu espai. Ha fet propostes en clau europea.

http://www.youtube.com/watch?v=jB2W085zL_E

-ICV (Raül Romeva):
És el polític que ha fet una campanya europea de cap a peus (potser sigui degut a la seva experiència a Brussel·les). Sap de què va això del parlament europeu ja que està molt preparat. Ha fet bones propostes per una Catalunya europea.

http://www.youtube.com/watch?v=XN5hsdQdjTM

Després d'aquest breu anàlisi, només us dic que demà aneu a votar (si, a les europees també), perquè encara que no us ho sembli, allà s'hi decideixen moltes coses que ens afecten. I ara perquè rieu una mica:


http://www.youtube.com/watch?v=FsG1UQJV6GM

Ja falta poc!

Fa dies que no escric res. Estic en un sprint final, com una carrera de 100 metres llisos, que dura poc però és molt intensa. Doncs això, em queda poc més d'una setmana per tenir temps per inspirar-me, temps per perdre, temps per fer el que vulgui!

Fins aviat!

Cabrils, l'ànima d'un poble

Dissabte es va estrenar el documental Cabrils, l'ànima d'un poble, un audiovisual de qualitat on diversos ciutadans de Cabrils han explicat els records del poble. És molt important recuperar la memòria dels nostres avantpassats (sovint oblidada, ja sigui pel pas del temps o per les circumstàncies polítiques del moment).

L'altre dia, veient el documental, vaig agraïr molt als meus pares que es traslladessin a Cabrils fa 29 anys, ja que així he pogut néixer, créixer i viure en una fantàstica població del Maresme amb una mica de tot, natura, vistes fantàstiques, costums i tradició, paratges maravellosos, tranquilitat, amistats.

Per als que no heu pogut veure el documental, aquí en teniu una mostra, però us recomano que el compreu, val molt la pena, de veritat.