Una setmana mogudeta

Jo no sé si és culpa del febrer que és raret, o que és l'última setmana del mes, o no sé per què, però aquesta setmana hem tingut sessió contínua de notícies amb "suquet".

Comencem amb Rita Barberá i el seu, ja famós, "caloret" i tota la resta del seu discurs d'inici de les falles. És bastant penós veure aquests discursets per part de polítics que en principi estan preparats per a aquestes coses, però que dia rere dia comprovem que res d'això és veritat. I que a més se'n riguin i en facin broma. I que a més diguin que ho portaven preparadissim i que es van quedar en blanc.

També tenim la compareixènça dels Pujol davant la comissió d'investigació del Parlament. Penós també, escoltar com Jordi Pujol Jr es va dedicar a donar unes explicacions (per cert, a unes males preguntes) que no s'aguanten per enlloc. La història dels seus cotxes de luxe és digne d'un guió de pel·lícula. La cirereta del pastís però, la va pronunciar la matriarca de la família dient que els seus fills van amb una mà al davant i l'altre al darrere. Lamentable... Això no tocava senyors Pujol, ja no se'ls creu ningú.

També hem tingut de què parlar amb el "debate del estado de la nación" al Congrés dels Diputats. On se suposa que s'hauria d'haver posat en comú diferents propostes per tirar endavant el país, resulta que Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es van dir les quatre paraules pujades de to de rigor mentre uns cridaven i els altres aplaudien. Fins i tot la vicepresidenta del congrés jugava al Candy Crush o al Frozen, tant és. És indignant que es malgastin sous públics amb aquestes persones, no aporten res.

I per arrodonir la setmana, l'anunci de la suspensió de sou i feina del jutge Vidal (esperada per cert, tal i com estan anant les coses). Si filessin tant prim amb altres jutges, n'hi hauria molts que faria temps que no podrien exercir. Ara bé, la feina que el jutge Vidal ha estat fent en hores lliures molesta a certes persones, i s'ha pres una decisió política, no pas judicial, un altre fet que demostra que la separació de poders en aquest país és una teoria que queda molt lluny de la realitat.

Que gaudiu del cap de setmana!

Cuina de carmanyola. Lassanya de colors

Avui va de cuines. Us presento un plat molt fàcil de fer i que agrada a tothom. No sabia quin nom posar-li, i al final m'he decidit per lassanya de colors (molt clàssic, ho sé, però descriu perfectament  l'essència del plat).

Es tracta de laminar verdures al gust de cadascú (jo habitualment barrejo carbassó i albergínia), i marcar-les a la planxa (o amb molt poc oli o fins i tot sense). Un cop tenim les verdures marcades, preparem una capa en una plata per posar al forn, i hi escampem una mica de tomàquet (o fins i tot samfaina) per sobre. I fem una altra capa, i anem fent totes les capes que vulguem.

Quan ja tenim totes les capes fetes, posem formatge ratllat per sobre i a gratinar fins que quedi torradet.

Aquest és un plat que pels que portem "tàper" diàriament per dinar, ens dóna una alegria de tant en tant, ja que no perd massa qualitats al escalfar-ho al microones, i fa bona olor.

Animeu-vos a provar-ho, és fàcil i bo.

Racons de Barcelona (1)

Fa uns dies, vam quedar per dinar a Barcelona amb les meves amigues, la Mariona (i el seu marit Alioscia) i la Widiane. Vam anar a dinar al Bar Guixot (C/ de la Riereta 8), al barri del Raval. Jo sempre hi havia anat a sopar (fan amanides i entrepans calents molt bons), però al migdia fan un menú que està prou bé. Hi ha moltes coses per triar (a vegades hi ha alguns plats que s'acaben, sempre hi ha molta gent), i si els primers no t'acaben de convèncer, pots demanar qualsevol de les seves amanides variades.

El lloc no és molt gran, i com que hi tantes taules i cadires no estas massa ample, però és agradable. Les parets estan decorades amb obres d'art que van canviant (pintures i fotografies).

Després de dinar vam sortir a fer un volt i el carrer estava ple de turistes, però també de gent com nosaltres que de tant en tan ens deixem perdre per aquests carrerets que té Barcelona per descobrir llocs nous (encara que sempre hagin estat allà). Sovint anem a voltar pel món per veure coses fabuloses i ens oblidem que n'estem envoltats.

Caminant caminant, vam anar a parar al Carrer d'En Xuclà, i vam passar per davant de la Granja M. Viader. Aquest raconet de Barcelona el vaig descobrir gràcies a la meva tieta Rosa, que un dia m'hi va portar a berenar. És un lloc amb molt d'encant, petit i acollidor, que et transporta a èpoques passades.

La Granja M. Viader es va crear el 1870, i a tots aquests anys d'història s'hi han de sumar noms com Letona (fundada per Marc Viader el 1925) i Cacaolat.
Tanta història ha fet que avui dia sigui una xocolateria reconeguda internacionalment, tenint un espai dins les principals guies turístiques de Barcelona. Sovint has d'esperar per tenir taula, però està molt ben organitzat i no has de patir per quedar-te sense berenar.

A més de servir menjar, també hi ha un petit mostrador amb un munt de productes artesans per comprar: nata, iogurts, pastissos, embotits, conserves, etc. A més, també tenen productes aptes per celíacs. Tot està molt bo. El seu producte estrella, la xocolata, però quan hi vas no saps què triar.

Podeu visitar la seva web per fer-vos-en una idea: www.granjaviader.cat