Divendres va morir Jordi Solé Tura, un dels "pares" de la Constitució (si, allò que alguns agrairíem que es modifiqués però que sembla impossible...). Solé Tura va ser el símbol d'algunes coses que alguns admirem: de l'exili, de la ràdio Pirenaica, en fi, d'una lluita en temps difícils. Tots sabíem que Solé Tura patia Alzheimer. Per aquest motiu, el seu fill, l'Albert, li va dedicar un reportatge en forma autobiogràfica, Bucarest, la memòria perduda. El documenl detalla la vida del seu pare amb entrevistes, documents, narracions, etc.
Encara em continua sorprenent com no s'homenatja a persones que han fet tant per tots nosaltres. Potser les institucions han perdut la memòria (la que els convé)? En aquesta ocasió han fet tard (com en tants altres casos), només fa dos anys que la Generalitat de Catalunya li va entregar la Creu de Sant Jordi.... M'estalvio el comentaris. Sort que hi ha ciutadans que encara no volem perdre la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada