Aquests darrers mesos hem sentit la paraula CRISI més vegades que en tota la nostra vida. I si, és veritat, estem immersos en una crisi econòmica a nivell global. Però quan la gent s'esvera amb la crisi, jo sempre dic que l'evolució de l'economia no és una línia recta, sinó que fa forma de serralada, amb alts i baixos. El que té de particular la situació actual és el fet que aquesta crisi financera ens engloba a tots, és internacional. Quan un banc nordamericà o una asseguradora britànica està en fallida, ens afecta a tots. I és que així ho hem volgut, és el que té la globalització, que ens internacionalitza per allò bo però també per allò no tant bo.
Aquesta crisi havia d'arribar un dia o un altre. No es pot viure amb l'enlluernament del guany constant, com tampoc es pot basar el creixement de l'economia en uns reduïts sectors (com ha estat fent Espanya amb el sector constructor/immobiliari), perquè quan aquest falla, falla tot i fallem tots. Al final, la bombolla immobiliària ha explotat. El preu dels pisos i cases comença a baixar després de molts anys d'augmentar descontroladament.
En fi, que estem en crisi. Però al món hi segeuiexen passant més coses. Ja començo a estar una mica cansada de que la paraula crisi inundi les notícies. Tots sabem que en economia les expectatives són fonamentals, i encara que en aquests moments no siguin gaire bones, no hem de contribuïr a enfonsar-les encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada