De "I have a dream" a "yes we can"

Des que el 28 d'agost de 1963 Martin Luther King va pronunciar el seu discurs a Washington, "I have a dream" s'ha convertit en una de les frases més conegudes del Moviment Americà pels Drets Civils. El que no vaig saber fins ahir, gràcies al 30 minuts de TV3, és que Fannie Lou Hamer també va lluitar pels Drets Civils d'Amèrica. Aquesta descendent d'esclaus que treballava en plantacions de cotó es va convertir en una de les principals activistes pels drets humans dels negres. Tot i que va quedar eclipsada per Luther King, Fannie va esdevenir una líder en la lluita per les llibertats dels negres.

Avui, 40 anys després d'aquell moviment, ha aparegut Barack Obama. Ha aconseguit desbancar a Hillary Clinton en la carrera a la Casa Blanca (cosa gens fàcil). Un dels seus millors encerts ha estat la seva campanya electoral. A tot el món hem vist el "we can believe in change" i el famós "yes we can" , que juntament amb el color de pell d'Obama i el seu gran suport mediàtic el poden portar a la cadira des d'on es dirigeix el món.

Vistos aquests resultats, ja es pot dir que les lluites dels anys 60 pels Drets Civils han donat el seu fruit. Però encara falta veure qui serà el nou president dels Estats Units. El pròxim 4 de novembre sabrem si han pogut.

L'autèntica Lliga Catalana

La Lliga Catalana de bàsquet és autèntica. Els equips que hi participen juguen de veritat, i es prenen la competició com una més, com hauria de ser. No té ni punt de comparació amb la de futbol, on els equips hi envien els jugadors suplents i els del filial. No s'ha de desmerèixer un títol més que suma en el palmarès dels equips.

Un any més, el DKV Joventut, la Penya, s'ha proclamat campiona de la Lliga Nacional de Bàsquet en vèncer el Regal FC Barcelona per 83-95 en un bon partit de bàsquet. Tot i tenir 3 baixes, la Penya ha sabut jugar el seu millor bàsquet que ha fet anar a remolc al Barça durant tot el partit.

Felicitats Penya! Ja en tenim una altra!

Oh, Berlín!

Doncs si, ja he tornat de Berlín, i m'ha encantat. És una ciutat de contrastos i amb molts impactes, com per exemple els cotxes de la policia davant de botigues jueves, sinagogues o fins i tot el museu jueu. No és un tòpic, però el mur de Berlín és impactant, i sobretot si pensem que només fa 19 anys que és a terra. És molt sorprenent el model de ciutat que representa, ja que hi viuen uns 3'5 milions de persones però no és gens agobiant. És una ciutat molt espaiosa, amb avingudes amples i amb molts jardins, parcs i fins i tot hi ha un bosc al centre de la ciutat! Això és impensable a casa nostra, ja hi hauriem posat el màxim nombre de pisos possible. Berlín està plena de terrasses al carrer, amb mantes pel fred en cada cadira. He trobat una ciutat molt preparada, moderna però amb el seu punt vell (i bell!).

Ara bé, parlant amb una noia catalana que em vaig trobar a l'avió, vaig descobrir la part dolenta que tota ciutat té. Hi ha grans problemes d'integració de la població provinent de Turquia. A Alemanya no existeix el sistema sanitrai gratuït per a tothom; es paguen 10 € el trimestre per poder ser atès en un hospital, fins i tot anant d'urgències (si no ho has pagat, no t'atenen). Tampoc existeix el salari mínim interprofessional, i hi ha persones que malviuen amb menys de 400 € al mes (problema generalitzat a gran part de països europeus, aquí també). Però el que em va sorprendre més del que ens va explicar la Victòria, és que la gent és molt desconfiada. Si el veí fa soroll, truquen a la policia. Si hi ha un desconegut que entra al portal, truquen a la policia. Si el veí s'ha comprat un cotxe, truquen a la policia, etc, etc, etc. Això és fruit de la por, i amb por ja sabem que no es viu bé.

Sovint ens queixem de la manera com vivim a casa nostra, però el fet de conèixer altres països et permet apreciar més el que tens. Nosaltres tenim coses molt valuoses: el sol, l'hospitalitat, el menjar, el mar i la muntanya, el fred i la calor, la gent,... Són aspectes de la nostra vida quotidiana que els tenim tant interioritzats que només els trobem a faltar quen no els gaudim. La Victòria s'enyorava, i és que Catalunya és única!

Feliç 11 de setembre!

Aprofito per felicitar a tots els catalans i catalanes per l'11 de setembre. Hem de celebrar la nostra diada nacional perquè ningú s'oblidi de nosaltres i de com n'estem d'orgullosos de formar part d'aquest país.

Visca Catalunya!

ll*ll

Tancat per vacances!

Si, si! Acabo d'iniciar el bloc i ja me'n vag de vacances. Torno aviat. El dia 17 ja seré aquí, i ja us podré explicar com de bé m'ho he passat a Berlín.

Fins a la tornada!

Curiositats

Al llarg de la vida d'aquest bloc, aniré penjant articles sobre algunes curiositats. Així doncs, aquí van les primeres:

Hi ha molts estudis que ens expliquen curiositats de la vida. Per exemple, hi ha un estudi que diu que una persona adulta riu una mitjana de 15 vegades al dia. Aquest no és el cas dels infants, que riuen més de 20 vegades del que ho fa un adult, és a dir, unes 300 vegades al dia.

Hi ha un altre fet provat, que un ésser humà és incapaç de llepar-se el colze. No cal que ho proveu (el 80% de les persones que ho llegeixen ho intenten, i ja us dic jo que és impossible). Ara bé, l'anglès Stephen Taylor és la persona que té la llengua més llarga del món, i amb 9,5 centímetres de llengua deu arribar a llepar-se el colze sense cap problema.



Així doncs, ens hem de marcar un repte: riure més!