Fa dies que ja m'estan reclamant un nou post, però és que opinaria sobre tants temes que ens estan afectant últimament que se'm fa molt difícil triar... Però al final m'he decidit. Res d'eleccions ni de campanya electoral (que ja en deveu estar farts), ni vacances, ni tornada a l'escola, ni tampoc dels manters, ni de la calor exagerada que ha fet aquest estiu. El tema éscollit és la crisi dels refugiats de la guerra de Síria.
Malauradament, les imatges que estem veient des de fa molts dies (massa), no són noves. Les hem vist molt abans en blanc i negre, i també més recentment en color, però sempre transmetent el mateix missatge, la ineficàcia dels països i les seves institucions per donar solució a una crisi humanitària com aquesta.
És vergonyós el tracte que s'està donant a aquestes persones que busquen una oportunitat, una nova vida lluny de la guerra i la destrucció. Aquestes persones volen treballar, volen alimentar els seus fills i donar-los un futur que, per desgràcia, no poden oferir-los a la seva terra. Després d'haver patit molt al seu país, s'han omplert de coratge per emprendre un llarg camí dolorós, que si no n'hi havia prou, encara es fa més difícil per culpa de la burocràcia i la inhumanitat europea. Si, una altra vegada, la vella Europa no funciona.
Els desacords entre els països als que estem acostumats, fan que aquesta situació es dilati en el temps i els refugiats que estan demanant asil no puguin finalitzar el seu llarg viatge per començar a viure. Es parla de quotes com si es tractés de mercaderia. Mentre els caps d'estat i presidents es discuteixen per determinar el nombre de refugiats que accepten, alcaldes de ciutats i pobles estan oferint la seva col·laboració per acollir aquestes persones.
Tot i que ja estem acostumats a la ineficàcia d'Europa, em fa vergonya que no siguem capaços de tractar les persones humanes com es mereixen. On han anat a parar els tractats de drets humans dels que tant presumim? Està clar que són fum.
