Avui ho he estat comptant...gairebé 6 mesos sense escriure res! La veritat és que em passen els dies volant. No me n'adono que vaig passant de dilluns en dilluns, i suma dies, i suma setmanes, i mesos, buf!
Fa uns mesos, en una de les classes del màster, em vaig adonar que tinc: un compte a Facebook, un altre a Twitter, també un al LinkedIn, i un blog. A més de 2 comptes de correu personal, un munt d'aplicacions al mòbil, i que a la feina em passo el dia davant de l'ordinador. Els pares de la nostra generació es posen les mans al cap. Diuen que tanta tecnologia no és bona. Jo penso que s'ha de saber trobar l'equilibri en què aquestes tecnologies et permetin fer-te la vida més fàcil sense complicar-te-la més.
Avui en dia està comprovat que si no estàs a internet no ets ningú, i cal aprofitar els avantatges que això et dóna. Sino mireu com creixen els moviments ciutadans com el ja famosíssim #novullpagar. Tot s'accelera molt més, les notícies van a més velocitat de la que podem controlar. A través de les "piulades" al Twitter tots som informadors de primera mà, amb imatge inclosa i al moment.
Ara bé, hem de pensar que aviat no podrem seguir el ritme de les generacions que pugen. El meu nebot que fa P3, un dia va agafar la meva càmera de fer fotos (la típica digital de butxaca) i va començar a moure el dit per la pantalla. Pretenia passar les fotos arrossegant-les amb el dit com ho fa a l'I-Pod. Pobret...
