He estat quasi 2 mesos sense escriure'us res. No estic pas enfadada amb vosaltres, però el meu nivell d'indignació general és gran. Ja fa un parell de setmanes de l'escàndol de Santa Coloma de Gramanet. Ja fa més de 2 mesos que els euros del cas millet es van reproduïnt com bolets. Mentre la societat dirigent catalana es dedica a omplir-se les butxaques, els treballadors anem drets al tren (i com sardines!), fem més hores que un rellotge, ens portem la carmanyola per dinar, dormim poc, anem cansats, etc, etc, etc, i a sobre, som feliços! La gent normal que algún dia voldria no patir pels diners comprem un número de loteria per nadal i el passem per la panxa d'alguna embarassada tot esperant tenir sort. Mentre posem el despertador a les 6 del matí, anem a dormir contents pensant tot allò que faríem amb el premi de la loteria. Què deuen pensar Millet i companyia quan se'n van a dormir? Potser repassen els comptes, o potser no (amb tot el que desbanquen no tindrien temps de dormir...).
