Tots hem vist les imatges dels presidents citats a la cimera del G-20 de Londres (tot i que en realitat són 21). La foto oficial està composta per 19 presidents masculins, i 2 presidentes (Alemanya i Argentina), a més de la reina d'Anglaterra. Però qui són realment?
El G-20 va néixer el 1999, i està format pels 8 països més industrialitzats (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia), 11 països amb les principals economies emergents (Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Índia, Indonèsia, Mèxic, República de Corea, Sudàfrica, Turquia, i Xina) i un representant de la Unió Europea que hi participa com a bloc. A més, en les dues últimes cimeres, també hi han participat Espanya i Països Baixos.
El G-20 és un fòrum de cooperació i consultes entre els diferents països en temes relacionats amb el sistema financer mundial, com per exemple la búsqueda de maneres de mantenir l'estabilitat financera internacional, etc. Per dir-ho en altres paraules, el que fan és organitzar-se per continuar mantenint la seva hegemonia econòmica mundial, és a dir, per fer i desfer a la seva manera. Avui es debatien les mesures proposades per l'eix anglosaxó i per l'eix franco-alemany. El primer apostava per una major despesa pública, mentre que el segon optava per un major control sobre els gerents i els mercats financers.
Per moltes cimeres que es facin, el G-20 continurà "manipulant" els fils a la seva manera tal i com ha fet sempre. El poder és el poder, i els diners són els diners. Un manaire és el que té poder i diners, i mentre aquests manaires continuin dirigint a tots els països per igual, les coses aniran com fins ara. No es poden aplicar les mateixes solucions a uns països plenament industrialitzats que als països en procés d'industrialització. No podem aplicar les mateixes mesures a Brasil que a Alemanya.
