Quan el vent fa vent

El vent del cap de setmana passat ha estat devastador, sobretot a la comarca del Baix Llobregat. Tots sentim la mort dels 4 nens del Club de Béisbol de Sant Boi, però, i segons la meva opinió, aquesta qüestió no s'ha tractat gaire bé. En primer lloc, trobo d'actitud sensacionalista el fet que, certs mitjans de comunicació (concretament de premsa escrita), publiquessin la fotografia d'aquests nens. Tampoc és una actitud gaire favorable la contínua insistència de l'oposició en el tema de la prevenció i la feina de Protecció Civil. Tampoc crec que ajudi gaire a les famílies dels nens el fet que es parli de l'ensorrament del túnel de bateig per les condicions de la instal·lació. Quan passa una desgràcia d'aquestes característiques, s'han de buscar responsabilitats, sempre que n'hi hagi. Però tampoc cal rebuscar més del necessari. El vent va fer més vent del que estem acostumats.

Obama, el salvador

Aquests dies no es parla de res més que de la presa de possessió del nou President dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama. Avui, cap allà les 18 hores (hora catalana, les 12 hora de Washington DC), es produirà aquest fet tant esperat per a moltes persones. Tots esperem molt d'ell. Que solucioni la crisi. Que acabi amb la guerra d'Iraq. Que arregli les relacions exteriors del seu país. Que salvi la indústria. En fi, que arregli el món. No hauríem de posar tantes esperances en una persona. Obama no és el salvador de la humanitat, serà el President d'Estats Units, i actuarà com a tal. No serà un Bush III (això és difícl!), però desenganyem-nos, farà coses que no seran del nostre gust, com tampoc podrà acabar amb totes les desgràcies del món. El que no li podem negar, però, és el que ja ha aconseguit, ser el primer president negre d'un país on, no fa gaire temps, els negres no tenien cap dret. Tampoc se li pot negar l'excel·lent campanya que ha fet. Per als que ens agrada el tema, portar a terme una campanya a la presidència com la d'Obama és un somni. És com per un jugador de bàsquet jugar a la NBA, o com per un actor guanyar un Òscar (o fent país un Gaudí).

Good luck, Mr Obama!

La crisi ninja

Últimament us estic parlant bastant d'economia i de crisi, però aquest article és diferent, és necessari. Us vull parlar de Leopoldo Abadía. Aquest professor de l'IESE és el creador de La crisis ninja. Per als que no heu llegit el seu text (es pot descarregar on-line a http://leopoldoabadia.blogspot.com), el concepte ninja correspon a aquelles persones que són no income, no job, no assets (o sigui, persones sense ingressos fixes, sense treball fixe, sense propietats). Abadía explica molt bé, i sobretot, de manera molt senzilla, com s'ha originat la crisi, per què, quins efectes ha generat,... És a dir, tot el que porten explicant-nos des de fa mesos els experts en economia i que no han aconseguit que entenguem. I és que hi ha una diferència, que l'autor parla clar.

Crisi, segur?

No sé si sou gaire nadalencs, però qui més qui menys ha sortit a fer alguna compra aquest nadal. Doncs suposo que haureu pogut comprovar (com ho he fet jo) que semblava que per uns dies la crisi havia desaparegut. Gent per tot arreu, entrant i sortint de les botigues, aparcaments completament saturats, prestatges de supermercats buits, pollastres per encàrrec, joguines esgotades, vises traient fum, ...

Doncs bé, després d'aquesta eufòria nadalenca, sembla que les coses tornen a la normalitat. Tot i tothom torna al seu lloc, reapareixen joguines, pollastres i aliments, desem els adorns de nadal, tornem a la feina (o en búsqueda de), tornem a la nostra vida de sempre, fins l'any que ve. Els diaris ja no ens parlen dels menús de nadal, ni de les previsions de les despeses nadalenques, sinó que ens parlen de conflictes i morts, de tancaments d'empreses, de la velocitat -80, del gas, de les rebaixes, i del fred i la neu, això sobretot. Que no falti la informació meteorològica. Calleu que fan el temps!

Disculpeu-me

És veritat: no tinc perdó. Porto més d'un mes sense escriure res! Però si ni tan sols us he desitjat bon any! Bé, us ho dic ara: Bon any 2009, desitjo que els vostres somnis es facin realitat.

Entrant en matèria, la veritat és que tinc algunes coses per actualitzar. Tinc nous temes per comentar, així que en els pròxims dies aniré publicant diferents articles.

Us recomano que de tant en tant aneu seguint el bloc de la Rosa i els seus amics que estan d'aventures per Argentina (http://9mesesdeverano.blogspot.com).