diumenge, 30 de novembre del 2008

Salvador



Qui va ser Salvador Puig Antich?


Va ser un anarquista molt actiu durant la dècada dels anys 60 i a principis dels anys 70. Durant els seus estudis nocturns de batxillerat a l'Institut Maragall va fer amistat amb Xavier Garriga i els germans Oriol i Ignasi Solé Sugranyes, on es va iniciar en la militància de la Comissió d'Estudiants de l'institut. La seva ideologia va evolucionar cap al moviment anarquista, i un cop va ser llicenciat en ciències econòmiques va entrar a formar part del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Les accions del grup es resumien, pràcticament, a l'atracament de bancs, i els seus botins es destinaven a finançar les publicacions de l'organització (Revista CIA i editorial Mayo 37), i a ajudar els obrers en la seva lluita. Els integrants del MIL vivien en la clandestinitat a cavall d'Espanya i el sud de França.




El març de 1973, la policia va crear una unitat especial per desarticular la banda, i l'estiu d'aquell mateix any, el MIL es va autodissoldre com a conseqüència del descontent de la majoria dels seus membres. Tot i això, alguns van decidir continuar amb les accions, entre ells Puig Antich. El setembre de 1973 es va produir el seu últim atracament, ja que la Guàrdia Civil va detenir a alguns integrants de la banda. Arrel d'això, es van produir un seguit d'interrogatoris i tortures que van fer cedir a Santi Soler i confessar les cites clandestines. El 25 de setembre, i fent servir Soler d'asquer, la policia va detenir a Xavier Garriga i a Salvador Puig Antich. Durant la detenció, Puig Antich es resistia al cops que la policia li donava. Van entrar en un portal del carrer Girona on hi va haver un seguit de trets, arran dels que Puig Antich va quedar mal ferit i un policia va morir.


Puig Antich va ser empresonat i condemnat a mort per un tribunal militar per ser acusat de la mort del policia (fet no provat). Tot i la movilització del seu advocat per aconseguir un indult, aquest no es va produir. Finalment, el 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich va ser executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona.




Què va passar?

Salvador Puig Antich va rebre les conseqüències directes de la mort del general Carrero Blanco per part d'ETA. El govern de Franco havia d'exercir un cop de força i demostrar que el règim no estava en decadència, fet que també queda demostrat amb els últims afusellaments del setembre de 1975. Tot i que no podem afirmar què hauria passat si... potser sense la mort de Carrero Blanco no s'hauria executat a Puig Antich ni a Heinz Ches. La seva mort clamava venjança pels franquistes, i un acusat de la mort d'un policia era la diana ideal (tot i que al judici de Puig Antich no es van admetre certs testimonis, com per exemple el metge que va atendre al policia i a Puig Antich). És per situacions com aquestes que no podem oblidar què va passar durant la Guerra Civil i durant el franquisme. No hem d'oblidar com alguns ens diuen. Algú va dir que "un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la", i és ben cert.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Això no ha de ser normal

Avui he tingut una sensació estranya en escoltar el testimoni d'algunes persones que van ser aturades pels Mossos d'Esquadra en el control d'alcoholèmia que van fer diumenge al matí a l'entrada de Barcelona (a l'alçada de Montcada). Tres personatges han sortit davant les càmeres de TV3 de manera voluntària per explicar el seu testimoni.

http://www.tv3.cat/videos/831899

Ja ho veieu. Això no hauria de ser normal. Aquestes persones no haurien de pensar així. A mi em generen un sentiment de por. Por de trobar-los a la carretera havent donat 0'6 mg/l d'aire, perquè aquesta vegada els han aturat, però no serà així cada cap de setmana. Qui no conex algú que hagi perdut la vida en un accident de trànsit? En totes les morts no hi intervé l'alcohol, però si en excessius casos. No pot ser que gent irresponsable com aquesta se n'orgulleixin de la seva actitud.

dimecres, 5 de novembre del 2008

El Yes we can: una realitat

Doncs si, yes we can és el que ha aconseguit el President (ara ja si) Obama. Ell ha estat escollit per ser el primer president negre d'Estats Units. Desde que va anunciar la seva campanya presidencial el febrer de 2007, el Senador d'Ilinois ha fet referència a posar fi a la guerra d'Iraq (possiblement el 2010), a un augment de la independència energètica, i a la prestació d'assistència sanitària universal com a principals prioritats. Aquí sorgeix el seu repte: creure de debó en el seu change que ha anat pregonant al llarg d'aquest temps.
El fet que els americans hagin escollit a Obama i no a McCain com a president del seu país, ens afecta a tots; i és que, ho volguem o no, la política d'Estats Units condiciona les polítiques d'arreu del món. És per això que a la majoria ens ha agradat que hagin escollit a Obama, perquè també esperem aquest canvi d'actitud, i sobretot, perquè perdrem de vista a Bush.
Congratulations Barack Obama!